Fa anys que parlem de disseny centrat en l’usuari. Avui toca parlar de disseny centrat en tots els usuaris. També els artificials.
Quan dissenyes un web, prens decisions que afecten molt més que l’estètica: jerarquia visual, contrast, estructura del contingut, semàntica de l’HTML. Decisions que fins ara mesuràvem en termes d’UX i conversió.
Avui aquestes mateixes decisions determinen si ChatGPT, Perplexity o Google AI et citen quan algú pregunta alguna cosa relacionada amb el teu negoci.
El disseny sempre ha parlat dos idiomes. Ara en té un tercer.
Un bon disseny web parla amb les persones que el fan servir. Però sempre ha parlat també amb les màquines: els rastrejadors de Google llegeixen el teu HTML, interpreten la jerarquia d’encapçalaments i avaluen si l’estructura té sentit.
Ara hi ha un tercer interlocutor: els models de llenguatge. I llegeixen el teu web exactament igual que un lector de pantalla: sense veure els colors, sense percebre l’espaiat, sense entendre que aquell text gran en negreta «sembla» un títol si no està marcat com a H1.
Les dades ho confirmen. El trànsit referit per IA va créixer un 527% entre gener i maig de 2025. ChatGPT ja té més de 800 milions d’usuaris setmanals i Google AI Overviews apareix com a mínim en el 16% de totes les cerques. I quan una IA sí que et cita, els visitants que arriben converteixen 4,4 vegades més que el trànsit orgànic tradicional.
La visibilitat a les IA ja no és un problema de màrqueting. És un problema de disseny.
Quines decisions de disseny afecten directament la teva visibilitat a les IA
La jerarquia visual és diferent de la jerarquia semàntica
Aquell titular enorme que vas dissenyar a Figma amb una tipografia de 64 px i pes 800 és preciós. Però si a l’HTML és un <div> estilitzat en lloc d’un <h1>, per a una IA no existeix com a titular. No pot entendre de què tracta la pàgina.
Les IA construeixen la seva comprensió del contingut a partir de l’estructura semàntica, no de l’aspecte visual. Uns H1, H2 i H3 ben niats diuen al model què és important, què és secundari i com es relacionen els continguts.
Decisió de disseny: valida sempre que la jerarquia visual coincideix amb la semàntica. El que sembla un títol ho ha de ser al codi.
El contrast no és només accessibilitat. És llegibilitat per a màquines
L’estàndard WCAG 2.1 AA exigeix una ràtio de contrast mínima de 4,5:1 per al text normal. Molts dissenys l’incompleixen amb aquells grisos tan elegants sobre fons blancs.
Però, més enllà del compliment legal, el contrast baix és un senyal de contingut de baixa qualitat tècnica. Els models de llenguatge que avaluen la qualitat d’una pàgina tenen en compte senyals tècnics d’accessibilitat com a indicadors de la fiabilitat del lloc.
Decisió de disseny: el color no pot ser l’únic portador d’informació. Mai.
Falta de coherència
- Cada mòdul generat per la IA pot no tenir integració ni visió global.
- Les decisions de disseny no queden documentades ni recollides formalment.
- Dificulta l’evolució del projecte i la incorporació de nous membres.
En definitiva, el Vibe Coding és útil per a projectes molt senzills o prototips, però no per a programari que s’hagi de mantenir, escalar o complir estàndards de qualitat professional.
Les imatges sense descripció són contingut invisible
Un hero amb una foto impactant, una infografia amb dades clau, un diagrama explicatiu. Visualment potents. Per a una IA, inexistents si no tenen un text alternatiu descriptiu.
La Viquipèdia representa el 47,9% de les fonts més citades per ChatGPT quan respon preguntes factuals. Què té la Viquipèdia que no tingui el teu web? Contingut textual estructurat, descripcions precises i context semàntic a cada element.
Decisió de disseny: el text alternatiu no és un camp tècnic que omple el desenvolupador. És contingut que dissenya l’equip de continguts juntament amb el visual.
Els formularis sense etiquetes són UX trencada i GEO trencat
Un camp d’email només amb placeholder i sense etiqueta visible pot semblar més net visualment. Però és un error d’accessibilitat (WCAG 1.3.1) i un senyal negatiu de qualitat tècnica per als rastrejadors d’IA.
El que trenca l’experiència dels usuaris de lectors de pantalla també trenca la confiança dels models de llenguatge en la qualitat del teu lloc.
Decisió de disseny: les etiquetes formen part del disseny, no són un extra tècnic. Dissenya-les visibles o ben associades, no les eliminis per estètica.
L’arquitectura de la informació és la teva carta de presentació davant les IA
Com organitzes el contingut, com el titules, si fas servir dades estructurades Schema.org, si tens una pàgina clara de «qui som» amb autoria experta… tot això són senyals E-E-A-T (Experiència, Expertesa, Autoritat, Confiança) que els models de llenguatge fan servir per decidir si el teu contingut mereix ser citat.
Després d’implementar bones pràctiques de GEO, una empresa B2B va aconseguir que el 10% de les seves visites orgàniques vinguessin de motors generatius en 90 dies, i un 27% d’aquest trànsit es va convertir en leads qualificats.
Decisió de disseny: l’arquitectura de la informació no és només navegació i UX. És l’estructura que diu a les IA qui ets i per què t’han de citar.
Accessibilitat i GEO: dos problemes, una solució
L’accessibilitat web (WCAG 2.1 AA) i el GEO comparteixen el mateix principi de disseny: la claredat estructural beneficia tots els lectors, siguin persones, tecnologies d’assistència o models de llenguatge.
Un enfocament accessible no és només més inclusiu: també està més ben preparat per ser interpretat per les IA. No parlem de dues línies de treball diferents, sinó d’una mateixa inversió amb doble retorn.
L’espai web sempre ha tingut la responsabilitat de fer comprensible la informació. Avui aquesta responsabilitat s’amplia: ja no pensem només en persones, sinó també en sistemes que filtren, prioritzen i decideixen quin contingut mereix visibilitat.
I ara, més que mai, dissenyar bé continua sent la resposta.