Quan una botiga Magento comença a vendre de debò, apareix sempre el mateix problema: el catàleg, l’estoc i els preus viuen a l’ERP, les comandes entren per la web, i algú acaba copiant dades d’un sistema a l’altre. Al principi és una hora al dia; amb uns quants centenars de comandes a la setmana, són errors d’estoc, preus que no quadren i factures que surten tard.
Integrar Magento (o Adobe Commerce) amb l’ERP ho resol: cada dada té un sistema que mana i els altres la reben de manera automàtica. A Omitsis hem integrat Magento amb Microsoft Dynamics (Navision i Business Central), amb SAP, amb Odoo i amb altres ERP que exposen una API. Això és el que hem après.
Quines dades se sincronitzen i en quina direcció
La primera decisió no és tècnica: és decidir quin sistema és l’amo de cada dada. Si dos sistemes poden modificar el mateix, tard o d’hora es trepitgen.
| Dada | Amo habitual | Direcció | Freqüència típica |
|---|---|---|---|
| Productes i atributs bàsics | ERP (o PIM) | ERP → Magento | Cada pocs minuts o hores |
| Contingut comercial (textos, fotos, SEO) | Magento o PIM | Es queda a Magento | No es sincronitza |
| Estoc | ERP | ERP → Magento | Gairebé en temps real |
| Preus i tarifes per client | ERP | ERP → Magento | Quan canvien |
| Comandes | Magento | Magento → ERP | Quan es confirma el pagament |
| Clients | Magento (B2C) o ERP (B2B) | Segons el model | Quan es donen d’alta o canvien |
| Estats de comanda, enviaments i factures | ERP | ERP → Magento | Quan canvien |
En B2B l’ERP sol manar també sobre els clients, les seves condicions de pagament, el risc concedit i les tarifes especials. En B2C, el client neix a la botiga.
Tres maneres d’integrar Magento amb un ERP
- Connector comercial. Hi ha extensions que connecten Magento amb els ERP més coneguts. Són la via més ràpida si el procés és estàndard, però es queden curtes tan bon punt hi ha tarifes complexes, diversos magatzems o camps propis del negoci, i cada actualització de Magento o de l’ERP les pot trencar.
- Plataforma d’integració (middleware o iPaaS). Una capa intermèdia que rep les dades d’un costat, les transforma i les envia a l’altre. Dona ordre i traçabilitat quan hi ha diversos sistemes (ERP, PIM, CRM, logística), a canvi d’una altra peça per mantenir i, sovint, d’una altra llicència.
- Integració a mida. Un servei propi que parla amb l’API de Magento (REST o GraphQL, i les operacions massives asíncrones per a càrregues grans) i amb la de l’ERP, amb cues i reintents. És l’opció que més triem en projectes mitjans i grans: s’adapta al procés real i no depèn de tercers per a cada canvi.
No hi ha una resposta única. Per a un catàleg senzill amb un ERP molt estès, un bon connector pot ser suficient. Quan el negoci té regles pròpies, la integració a mida acaba sent més barata a mitjà termini.
Els ERP més habituals
- Microsoft Dynamics 365 Business Central (i Navision). Business Central exposa APIs REST i OData; en instal·lacions antigues de Navision sovint cal treballar amb serveis web SOAP o amb una capa intermèdia. És el cas més freqüent que veiem en empreses mitjanes.
- SAP. A SAP Business One, el Service Layer permet llegir i escriure dades per API. A SAP S/4HANA i ECC es treballa amb OData o amb IDocs, normalment amb l’equip de SAP del client, que defineix què es pot tocar.
- Odoo. Ofereix una API externa (XML-RPC i JSON-RPC) que dona accés a gairebé tots els models. Com que és molt configurable, l’important és entendre com té muntats cada client els productes, les variants i les tarifes.
- Altres ERP amb API. Si l’ERP té una API documentada, o almenys una base de dades o fitxers d’intercanvi ben definits, es pot integrar. El que canvia és l’esforç.
Com és una integració que funciona
- Cues i reintents. Si l’ERP no respon durant uns minuts, la comanda no es perd: queda a la cua i es torna a provar.
- Operacions idempotents. Enviar dues vegades la mateixa comanda no pot crear dues comandes a l’ERP. Cada missatge porta el seu identificador.
- Sincronització incremental. Només viatja el que ha canviat. Recarregar el catàleg sencer cada hora satura els dos sistemes.
- Un codi únic per producte. L’SKU ha de ser el mateix a Magento i a l’ERP, també a les variants. És la causa d’error més habitual.
- Registre i alertes. Cada sincronització deixa rastre, i si alguna cosa falla algú se n’assabenta abans que el client.
- Impostos i arrodoniments. Els totals de la comanda han de coincidir al cèntim amb el que calcula l’ERP, o la comptabilitat no quadra.
Els errors que més veiem
- Voler-ho tot en temps real. L’estoc sí; els textos de producte, no.
- No decidir qui mana en cada dada i acabar amb canvis que es trepitgen.
- Integrar sense un entorn de proves de l’ERP i descobrir els problemes a producció.
- Oblidar les devolucions, les comandes parcials i les cancel·lacions.
- Deixar la integració sense manteniment: cada actualització de Magento o de l’ERP s’ha de provar.
Els passos d’un projecte d’integració
- Mapa de dades i processos: quines dades, qui n’és l’amo, en quina direcció i amb quina freqüència.
- Revisió de les APIs de Magento i de l’ERP, i dels entorns de proves disponibles.
- Disseny de la integració: connector, middleware o desenvolupament propi, cues, errors i alertes.
- Desenvolupament i proves amb dades reals en un entorn de proves, inclosos els casos estranys.
- Càrrega inicial del catàleg, els clients i l’estoc.
- Posada en marxa i període de vigilància, i després manteniment.
Integracions de Magento amb Omitsis
Fa més de quinze anys que desenvolupem botigues amb Magento i Adobe Commerce, B2C i B2B, i connectar-les amb l’ERP, el PIM, el CRM o la logística forma part de gairebé tots els projectes. Si estàs valorant connectar la teva botiga amb l’ERP, o la integració que tens dona problemes, explica’ns el teu cas. Pots veure com treballem a la nostra pàgina de Magento i d’e-commerce, i llegir també les nostres guies sobre SEO a Magento i sobre els avantatges i desavantatges de Magento.